Hem cerca't la informació sobre les paraules següents i hem escrit les definicions i hem afegit algunes imatges:
Aglomerants: Són materials que en estat pastós i amb consistència variable, tenen la propietat de poder-se modelar, d'adherir fàcilment a altres materials, d'unir-los entre sí, protegir, endurir i aconseguir resistència mecàniques considerables.
Materials aglomerants: pètrics, com ara guix, calç, magnèsia, etc.
Materials aglomerants: hidràulics com poden ser el ciment, calç hidràulica, formigó, rajola hidràulicament etc.
Materials aglomerants: hidrocarbonats com poden ser quitrà, betrum etc.
Conglomerants: És una roca sedimentària de tipus detrític formada per còdols arrodonits d'altres roques units per un ciment.
Fonaments:
Els fonaments són els elements que serveixen de base a l’edifici i el fixen al sòl. | |
Els fonaments són la base de l'edifici. És la part de l’obra que queda sota terra. La seva forma, dimensions i profunditat depenen del tipus d’edifici i de les característiques del terreny. Un del de fonament més utilitzats consisteix en fer unes rases i omplir-les de formigó (fotografia). En altres ocasions cal fer uns pilons més clavats a terra. El material més comú en la construcció dels fonaments és el formigó i el formigó armat. |  |
Les fases de construcció dels fonaments són: Replanteig de la forma del fonaments sobre el terreny. Construcció dels murs de contenció. Excavació de les rases i perforació de pous per les sabates que formaran la base dels pilars i columnes. | |
Estructura d'un edifici, funció i parts:
Estructura és la part més resistent de la construcció, suporta les carregues i les forces que actuen sobre l’edifici. | |
Els elements que formen l’estructura són:
L’estructura pot ser dels següents materials:
|  |
Cobertes :
La coberta de l’edifici és la part superior que el cobreix i protegeix dels afectes atmosfèrics. La coberta ha de ser totalment impermeable per evitar l’entrada d’aigua i humitats.
Les cobertes dels edificis poden ser inclinades o planes.
Els terrats i terrasses són les cobertes planes, generalment són accessibles i permeten el pas de persones. Solen ser de materials ceràmics i han de tenir una lleugera inclinació per facilitar l’evacuació de l’aigua de pluja.
Les teulades són les cobertes inclinades i poden tenir un o més pendents o vessants de formes triangulars o trapezoïdals. Les teulades generalment estan cobertes de teules, aquestes poden tenir diferents formes però la més habitual es la teula àrab.
La part inferior de la teulada acostumen a tenir una estructura de bigues o de formigó armat.
Per millorar l’aïllament tant les teulades com els terrats es construeixen amb diferents capes una d’elles de tela asfàltica.
Tancaments :
Les parets són els elements principals de tancament exterior i divisió interior de l’habitatge en diferents estances.
Les façanes o parets exteriors aïllen l’habitatge de l’exterior, són les parets més gruixudes i actualment es fan de tres capes, la capa intermitja és de material aïllant tèrmic i acústic.
La part exterior pot ser de diferents materials i amb diversos acabats: obra vista, arrebossada, pintada, etc.
Les parets mitjaneres són les parets que limiten amb els habitatges del costat.
Parets mestres o de càrrega, són les parets que suporten el pes de l’obra o dels forjats.
Les parets mestres poden ser interior o exteriors.
Envans són parets primes que separen les diferents estances de l’habitatge.
Generalment les parets estan acabades amb una capa de guix.
En l’actualitat els envans també es fabriquen amb unes plaques prefabricades de cartó i guix, econòmiques i molt ràpides de muntar.
Portes i finestres
Les Portes són unes obertures que van des de terra fins a una altura adequada per permetre el pas d’una banda a l’altre d’una paret.
Les portes consten d’un bastiment o marc que es la part que està fixada a la paret i d’una fulla o part mòbil unida al marc per mitja de frontisses que en permeten el gir. Per assegurar el tancament les portes disposen d’un pany.
Materials de les portes
Les portes interiors poden ser lleugeres, fetes de contraplacat, o massisses, en els dos casos presenten acabats de fusta noble o pintat.
Les portes exteriors són mes reforçades per impedir el accés a l’habitatge, solen ser de fusta o metàl·liques
En funció del tipus de fulla es parla de portes batents, corredisses, plegables, vidrieres, giratòries, basculants...
Les finestres són obertures situades a una determinada altura del paviment, permeten ventilar i il·luminar les diferents estances.
Les finestres també disposen d’un bastiment fixat a la paret i d’una fulla mòbil.
La fulla o fulles d’una finestra ha d’ajustar perfectament amb el marc amb la finalitat de no perdre l’aïllament tèrmic i acústic.
En moltes ocasions les finestres disposen de persianes o de finestrons per impedir el pas de la llum quan calgui.
Hi ha molts tipus de finestres en funció de la seva forma i de la manera de obrir i tancar, del nombre de fulles...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada